Sobre la Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Se n’ha escrit molt i molt sobre el tema de la SGAE i des d’aquí, des d’un bloc on es parla normalment de la gralla i el seu món també vull dir la meva, encara que també la meva opinió ha estat palesa en d’altres blocs.

Sembla ser que la SGAE és últimament, la bèstia negra, el monstre recaptador, el que s’embutxaca diners a tort i a dret. Jo, com a autor, agraeixo que existeixi una entitat que defensi els drets dels autors. Amb els seus defectes i les seves virtuts. Però que existeixi.

Em molesta molt que cada vegada que es parla de la SGAE de rebot, en sortim perjudicats i/o criticats els autors tant de música com de teatre com de literatura.

I em molesta encara més que el públic en general sàpiga ara, de l’existència d’aquesta entitat a través de la bateria de noticies que critiquen la seva feina.

Em permet-ho fer una comparança amb el que hem viscut sobre el tema de la TDT i la SGAE.

Com és que ningú, llevat d’algun cas aïllat: públic en general, mitjans de comunicació i demés, no ens hem queixat d’aquest abús de poder comercial que hem viscut sobre la TDT?

De cop, ens han obligat a canviar a tots els ciudatans d’aquest Estat un element gairebé imprescindible en moltes cases, l’aparell de televisor. Ens han obligat a canviar l’antena receptora, ens han obligat a comprar descodificadors, . . . i ningú s’ha queixat.

Aquest fet ha afectat a tot tipus de persones: joves, grans, aturats, jubilats i amb tota mena de poder adquisitiu: rics i pobres.

És molt i molt diner pagat de la butxaca de cadascú i no ha passat res. Ah! i tot això en plena crisi. Sospitós, oi?

Qui en surt beneficiat d’aquest abús comercial? Les empreses emparades pel govern.

Qui en surt beneficiat de les recaptacions de la SGAE? L’autor, el músic, l’actor, l’escriptor, el guionista, . . . . en definitiva persones sense cap poder governamental que ni tan sols sortim a les estadístiques dels aturats. No existim.

El Shehnai o Shenai


Fa uns anys, la bona amiga Marta, tornant de Índia, em va portar un fantàstic regal, un Shenai. Instrument de doble canya i de tub cònic, diguem-ne parent de la gralla?

Acompanyava a aquest regal un CD de Bismillah Khan, mestre dels mestres d’aquest instrument, està considerat la persona més representativa i entesa d’aquest instrument. Fins i tot té el títol de Bharat Ratna, el que seria aquí a Catalunya la Creu de Sant Jordi però allà a Índia, que són més habitants que aquí.

Podem passar moltes hores trobant semblances o diferències entre aquests dos instruments shenai i gralla. Podrem parlar que si l’afinació, que si la canya, que si els forats, que si el so, . . .

Tant se val, la diferència està amb la persona que el toca, el que transmet. Diguem-ne espiritualitat?

Mireu i escolteu aquest vídeo. Dura 8 minuts. Relaxeu-vos, gaudiu, no tingueu pressa per escoltar-lo.

Gralla versus saxo


Dissabte passat, és a dir l’últim dissabte del mes de març o dit d’una altra manera el dia 27 de març, es va celebrar l’última activitat programada del curs a La Casa Folc de Granollers.

Alguns de vosaltres ja ho sabeu, però en qualsevol cas explicar que durant aquest curs l’últim dissabte de mes s’ha programat una activitat a La Casa Folc.

La professora d’acordió Flavie Louesdon, el constructor de gralles Josep Bonamusa, el músic italià Marco Domenichetti, el luthier Ramon Elias, el curs d’informàtica musical a càrrec del músic Joan Gomis. Són les activitats que s’han realitzat.

Però esclar, no podia faltar un concert a càrrec dels dos impulsors de les activitats de La Casa Folc, en Roger Cucurella i jo mateix, l’Enric Montsant.

Doncs si, l’últim dissabte del mes de març varem fer un concert on les arts de cadascú es varen fer públiques. Temes tocats amb saxo tenor i gralla, saxo alt i tarota, clarinet i tarota, . . . . . en fi, totes les combinacions possibles entre dos timbres: el modern amb canya senzilla i l’antic amb doble canya.

En alguns casos, acompanyats amb bases rítmiques programades a càrrec d’en Roger.

Tot plegat, un concert agradable tant pel públic assistent com per a nosaltres mateixos.

Qui diu que la gralla no pot tocar l’infinitament conegut Gener amb un acompanyament Funk o que el saxo no pot tocar música del Renaixement?

Doncs tot això i més, va sonar dissabte passat.

Per a tots els que s’ho varen perdre, estem editant el vídeo que es va fer.

Us tindré informats.