La souna

Us presento dos vídeos sobre un instrument de la família de la gralla, la Souna.

Ens ve de Xina i pot arribar a fer el que podeu escoltar en aquestes imatges.

Entre d’altres coses cal destacar el fet que un instrument de doble canya semblant a la gralla, estigui tocant envoltat d’altres instruments tradicionals de Xina.

Seria com el que va ser fa uns quantsas anys l’Orquestra Simfònica de la Canya aquí a Catalunya, que ja us en he parlat parlat, però amb la diferència que l’instrument solista és la Souna (la gralla xinesa)





L’eròtica de la gralla


Quantes vegades acabem de dir una frase relacionada amb un fet musical, instrumental i . . . . . patam, la nostra ment en qüestió de segons a fet una traducció ràpida, precisa i concisa per traslladar aquesta frase o paraula a un món que no té res a veure al musical.

Aquí teniu una petita relació de frases que ens podem trobar sovint dins el llenguatge graller.

Probablement es pot aplicar a d’altres instruments de vent, però en tot cas les he sentit o dit jo mateix treballant amb la gralla.

El sentit de les frases pot canviar si el que ho diu és de sexe masculí o femení.

També us haig de dir que moltes vegades una frase d’aquestes s’ha dit sense que hi hagi cap reacció i el traductor simultani de pensaments malpensats no ha funcionat. Com també en moltes ocasions, ha provocat un veritable allau de rialles.

Aquí en teniu unes quantes:

estàs alta
l’has de mullar una mica
no lligues
millor picar-la abans de lligar
posa-te-la més endins
que no se’t bellugui
mossega’t els llavis
em fan mal els llavis
tinc els llavis tallats
la teva és més llarga
- vols que te la toqui?
treu-la una miqueta
no la mosseguis
la llengua ha d'anar més ràpid


. . . . . . . . i la llista pot continuar si voleu, colla de malpensats i malpensades.



El dibuix és d'en Pep Domingo

.

El nostre repertori




Aquests dies, amb els companys de La Banda d’en Vinaixa hem estat treballant amb un nou repertori, un repertori de danses tradicionals catalanes.

Abans no es va definir el repertori ens varem dedicar a buscar danses per tota la geografia catalana. Les anàvem més o menys classificant per gèneres, estils, que si eren de rotllana o de parella, balls de bastons, de cascavells, ritmes ternaris, binaris, si encara es ballaven o no, . . . . . i mentre s’anava definint cada cop més el repertori també s’anava buscant informació més detallada de la dansa: on es ballava, el perquè, els seus orígens i . . . . . caram, els seus orígens.

De sempre s’ha dit que Catalunya és una terra de pas i que sempre ens hem quedat amb tot allò que ens ha agradat. I tant.

Fixeu-vos amb dos detalls de danses molt conegudes i molt tradicionals de casa nostra:

- La Bolangera, resulta que durant el segle XVIII hi va haver una immigració d’occitans cap a Catalunya i ens varen portar una dansa que ells li deien La Boulangère (la fornera).

- Una altra, La Contradansa és en realitat un estil de ball d’origen anglès, country-dance (segles XVII-XVIII).

I és cert, en el nostre repertori tradicional de danses i tonades diverses està ple d’influències foranies.

Però el que em crida més l’atenció és que tots els que ens dediquem a fer música de l’anomenada folc, incloem al repertori actual, danses i tonades de fora sense haver passat encara, pel sedàs de la tradició.

És normal escoltar a un grup de música folc i sentir temes dels Balcans, del País Basc, d’Occitània, Itàlia, Grècia, Bulgària o veure com s’organitzen tallers i cursos de danses gregues i txeques. I sobretot, que no falti al repertori de ball un Cercle Circassià (dansa d’origen anglès) o la Polca d’ours (dansa occitana).

Com és que ens atrau tant el de fora i potenciem tant poc el de casa?
Bé, de fora . . . fora . . . . en tot cas, s’hauria de especificar quin és el nostre “fora”.

Fa temps, a un bon amic italià, li vaig proposar de que s’organitzés a la seva ciutat un curs de dansa catalana. I mirant-me amb cara de sorpresa em va contestar: - i a qui li pot interessar un curs de dansa catalana a Itàlia?

Vosaltres que llegiu aquest article us podeu fer aquesta pregunta:
quantes danses catalanes sé ballar?

Impressionant, oi?