Gralles cromàtiques?

Al fantàstic bloc del músic i graller José María González "Quatre notes" (http://groups.google.com/group/pekegraller?hl=ca) hi ha unes quantes opinions sobre l’ús de les gralles cromàtiques.
Jo també he donat la meva opinió i és la que també us deixo aquí.

Al segle XVI va existir un instrument anomenat Traverso o Flauto Traverso, va ser l’antecessor de l’actual flauta travessera. No tenia claus.

Al segle XVII va existir un instrument anomenat Clavicordi, formava part del camí per arribar a l’actual sintetitzador, teclat, piano, . . . . . .

Cada època a tingut els seus instruments que s’han creat a partir dels seus antecessor.
I sempre seguint una constant, que puguin fer la música del moment.

Amb la gralla passa el mateix, la gralla seca es va fer en una època en el que no calia tocar amb tonalitats massa rebuscades, no li calien claus per fer segons quines notes, per que no calia. El format d’oboè tradicional va evolucionar i es varen crear la gralla de claus (la que arriba fins el Mi) i la gralla baixa.
Tampoc hem d’oblidar que aquí, al nostre país, també es va inventar el tible i la tenora. Malauradament aquests dos instruments han fet el seu camí sense apropar-se al camí de la gralla i a l’inrevés.

Tot i que tinc una gralla “cromàtica” construïda per Felip Morales, no l’he fet servir mai.

Crec que cada instrument té el seu repertori i la seva època.
Tinc dubtes de si s’ha de dir gralla a un oboè tradicional català amb claus.
Tenint esclar, el tible i la tenora.

Potser a Castella si que es pot parlar de dulzaina cromàtica, però aquí?

Al País Valencià no en tenen pas de dolçaina cromàtica, ni a Itàlia disposen d’un Piffero cromàtic, ni a la Índia tenen un Shenai cromàtic o a Turquia una Zurna cromàtica.

Ara, això no treu que tinguin algun oboè tradicional amb una tessitura molt més àmplia que l’instrument base. Però de segur que té un altre nom.

El que si que tinc clar, és que es pot fer molta música amb la gralla seca.

Si voleu entrar en aquest bloc http://scorphoto.blogspot.com/2008_09_28_archive.html hi trobareu molt bones fotografies de gralles de claus.

La Tarantel.la de la Pera

Avui m’ha vingut a parar a les mans, millor dit, a la pantalla, aquesta fotografia. Realment m’ha fet molta il•lusió a part del contingut pròpiament, el fet que el seu autor en Xavi Martí l’hagi transformat. Felicitats.
Podríem titular-ho, si s’em permet: art sobre art.
Dues expressions artístiques que conflueixen i queda bé.

Aquesta peça la vaig escriure l’any 1.987 juntament amb un altre tema anomenat Processó de La Pera. Els grallers de La Pera va ser el nom que varem portar durant una temporada el que seria després Xarop de Canya.

N’he sentit de tots colors sobre aquest tema, fins i tot que era un tema del municipi de La Pera, de la comarca del Baix Empordà. I també l’he sentit musicalment parlant, de tots colors. El cas que és un tema viu i molt viu i m’afalaga quan el sento tocar per colles de grallers acompanyant als seus gegants.
Encara que sigui de tots colors.

La Tríptica (i 2)

I com tot, els projectes tenen un principi i un final, una etapa.
Durant el curs del 2005-2006 vaig reprendre novament el projecte, amb noves persones i amb un objectiu més definit. Va néixer La Tríptica. Nom donat per l’espai on donava les classes de gralla i tarota i on també assajàvem, Tríptic. A Granollers.

Per a aquesta nova etapa vaig proposar el projecte a alumnes meus que tenien un bon nivell de tècnica de gralla i també de llenguatge musical: Adrià Abellán, Maria Sànchez, Cristina Naqui, Roger Roman, Pau Rumbo, Marc Benito i Pau Alberch a les gralles i en Josep Roura a la percussió.

El treball va ser molt interessant, assolint un bon nivell. Es va participar al Monogràfic de gralla del Festival Tradicionàrius de Barcelona, al concurs de gralla de Lleida, quedant en tercer lloc, es varen fer concerts a l’auditori de l’escola de música de Les Franqueses i de La Garriga, es va participar al “Pique” de gralles de la Festa Major de Granollers assolint el primer lloc, cercaviles i altres esdeveniments populars.

Entre tot es varen anar incorporant nous instruments com ara la tarota i la dolçaina valenciana. I com no, també hi va haver moviment entre els seus components. Es van incorporar l’Alba Quintana, la Sònia Àrias, l’Arnau Torrillas, la Vanessa Abas a les gralles i en Boris Pi a la percussió.
En tot aquest període varem tenir la col•laboració dels percussionistes Guillem Sànchez i Oriol Mestres.

I parlo en passat precisament per que en el curs 2008-2009, s’ha donat per tancat el projecte amb aquests components. Alguns d’ells, els més grans, els que hi portaven més temps amb La Tríptica han creat un nou grup, durant uns dies es varen fer dir Els Bufacanyes. Em consta que aquest nom no els acaba de fer el pes.